Olorant la diferència

Quan érem petits, a l’escola ens van ensenyar una pila de coses que s’agrupen de cinc en cinc: les cinc vocals, els cinc continents, els cinc regnes animals… Amb el temps hem descobert que en alguns d’aquest grups ens van enganyar una mica, que hi ha qui considera que els continents en realitat són sis, o set, o que el català, sense anar més lluny, tot i que té cinc grafies de vocals en pronuncia set de diferents. Hi ha, però, un grup que encara no ha canviat (tot i que alguns li atribueixen un sisè membre exclusivament reservat a les dones): els cinc sentits. Vista, gust, tacte, oïda i olfacte segueixen formant un club exclusiu de cinc membres que tenen la missió crucial de permetre’ns relacionar-nos amb el nostre entorn.

L'olfacte (de flickr)

Ja fa un temps el Salva va parlar d’un d’aquests sentits, l’olfacte, a rel de l’estudi que es va fer comparant el gen (GC)-D entre diferents espècies. Avui tornaré a parlar d’evolució i selecció en un altre gen de l’olfacte, l’OR5I1, però ho faré des d’una perspectiva diferent: comentant un article que estudia les diferències en un gen entre els diferents grups humans. Des de que els primers Homo Sapiens van sortir d’Àfrica els diferents grups humans s’han anat trobat amb ambients molt diversos que els han sotmès a una gran varietat de pressions adaptatives. Això s’ha vist reflectit en nombrosos trets que diferencien unes poblacions de les altres, alguns de molt visibles com el color de la pell i altres de no tan evidents com la freqüència de persones tolerants a la lactosa (i per extensió a la llet).

Molts gens els podem agrupar en famílies gèniques, és a dir, grups de gens que provenen d’un únic gen ancestral que s’ha “fotocopiat” en altres zones de l’ADN. Al llarg del temps aquestes “fotocòpies” han patit mutacions en posicions diferents i han adquirit funcions que generalment són similars a l’original però no idèntiques, de manera que ara els reconeixem com a diferents. L’OR5I1 forma part d’una d’aquestes famílies, l’OR (que són les inicials de Olfactory Receptor, Receptor Olfactiu), que té ni més ni menys que 1.000 membres en el genoma dels mamífers! En el cas dels humans només 400 d’aquests membres són actius, mentre que les altres 600 còpies s’han convertit en pseudogens, és a dir, gens que han perdut la capacitat de donar lloc en proteïnes i executar les seves funcions.

En aquest estudi, que va ser estat acceptat a Molecular Biology and Evolution la setmana passada, s’han analitzat mostres d’ADN de 1.064 individus d’arreu del món per tal de veure si la selecció natural ha actuat en el gen OR5I1 de manera diferent en les diferents poblacions. Els resultats obtinguts mostren que, efectivament, les variacions que es troben entre els grups humans es deuen molt probablement a events selectius que van succeir fa uns 80.000 anys, poc després de l’Out-of-Africa ( fa 100.000 anys), quan els primers humans van abandonar el seu continent d’origen per colonitzar el món.