Cultivant RNA

Per molt que ens costi de reconèixer, especialment a aquells qui estimem la natura, només gràcies al control de les plagues mitjançant manipulacions (siguin químiques, físiques o de qualsevol altre tipus) hem aconseguit evitar, en tot el món desenvolupat, les èpoques d'escassedat que a la resta del planeta provoquen les plagues descontrolades que anorreen la producció de tot un cicle de collita.

Que es desenganyin (malauradament) tots aquells que consideren l'agricultura ecològica com una opció viable per a a tota una societat humana. De fet, és el seu caràcter minoritari l'únic que fins ara la fa sostenible (unit als alts preus que els consumidors estan disposats a pagar). No obstant, el fet que el control de les plagues sigui indispensable no vol dir que no haguem d'escoltar les veus que exigeixen uns mètodes més respectuosos amb l'entorn, amb uns riscos més controlats i una eficàcia òptima sense efectes secundaris. Y és en aquest sentit que avui parlarem del RNA.

Algú es preguntarà, el RNA? Però què hi té a veure el RNA amb el control de les plagues? Doncs vet aquí que s'estan convertint en una alternativa molt desitjable i el l'objecte d'estudi de diversos grups d'investigadors, com és el cas de Xiao-Ya Chen i el seu equip, i que recull la revista Nature Biotechnology en el seu número del 4 de novembre.

De Flickr

Per començar, val a dir que en la major part dels principals cultius (blat de moro, soja...) ja s'han introduït modificacions mitjanánt ingenieria genètica que destrueixen les plagues que les ataquen (mitjançant l'expressió, per exemple, d'insecticides naturals propis de bacteris), però aquestes toxines presenten efectes ecològics indesitjables, com ara la destrucció d'altres insectes inofensius o l'aparició accelerada d'insectes resistents als pesticides. Aquest és el motiu que porta els investigadors a buscar solucions més específiques.

I aquí entra en joc, tal i com anunciàvem, el RNA. El RNA té la capacitat de "inutilitzar" determinades seqüències de RNA (per a més informació sobre aquest fenòmen, vegeu l'article Interferències al DNA).

A l'experiment publicat a Nature Biotechnology, es va intruduir un RNA d'interferència a plantes de cotó que tenia com a diana una seqüència del genoma de l'eruga que l'ataca. Quina? La seqüència del gen que donaba a l'eruga resistència contra la toxina natural que produeix la planta de cotó per a defensar-se de l'atac d'insectes (el gosipol). Enginyós, oi?

No obstant, encara és molt el camí per recòrrer i, entre d'altres objectius, s'han d'aconseguir nivells d'expressió suficients del RNA introduït.

Potser l'agricultura ecològica a gran escala sigui utópica, però està clar que el futur passa per opcions cada cop menys agresives i millor dirigides.