Mirar a ADSADN Mirar a Google

7/11/07

Els cannabinoids i la malaltia d'Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer és un trastorn que afecta al sistema nerviós. Provoca una pèrdua neuronal progressiva i crònica que acaba alterant profundament les capacitats cognitives dels individus que la pateixen. Afecta fonamentalment a persones d'edat avançada, per aquest motiu s'està convertint en un problema sanitari emergent a les societats del primer món. La major part dels casos són d'etiologia desconeguda, és a dir, no és coneix amb exactitud per què es desencadena la malaltia.

Un dels trets més característics de la malaltia és l'aparició dels denominats feixos neurofibril·lars. Aquesta característica de la malaltia va ser descrita per primera vegada el 1906 pels investigadors Fuller i Alzheimer. La formació dels feixos neurofibril·lars, provocada per la hiperfosforilació (addició excessiva de grups fosfat) d'una proteïna denominada tau, altera el procés de comunicació entre les neurones alterant el funcionament normal del cervell.

Una altra característica de la malaltia és l'aparició de les plaques senils al cervell dels afectats. Les plaques senils són dipòsits extracelul·lars d'una proteïna denominada ß-amiloide que s'acumula de forma massiva provocant la mort de les neurones. Les regions del cervell que són més vulnerables a l'acumulació de les plaques senils són l'hipocamp, el còrtex cerebral i l'amígdala (la amígdala del cervell no té res a veure amb les amígdales que se'ns inflamen en el coll quan tenim angines). Aquestes regions estan implicades en la memòria i en les emocions dels individus, per aquest motiu la seva alteració provoca la pèrdua de memòria i les alteracions del comportament tan comuns en els malalts d'Alzheimer. A més, sembla que la inflamació i l'estrès oxidatiu també estan implicats en el desenvolupament de la malaltia.

Actualment existeixen alguns fàrmacs que ajuden a millorar el deteriorament cognitiu dels pacients, però únicament són eficaços durant les primeres fases de la malaltia. Desgraciadament, no existeix cap tractament que sigui capaç de parar la seva progressió.

(De Flickr)


Per a sorpresa de molts i alegria d'alguns, existeixen diversos estudis a la literatura científica que relacionen el cannabis amb un possible efecte neuroprotector en individus amb Alzheimer.
En un article publicat recentment al British Journal of Pharmacology es fa una revisió de tot el que es coneix fins a ara sobre la relació entre la malaltia d'Alzheimer i el sistema cannabinoid. Però, què és el sistema cannabinoid? En el nostre cervell existeix un sistema de senyalització mediat per unes substàncies denominades cannabinoids endògens. Això vol dir que existeixen uns receptors a les membranes cel·lulars de les neurones que quan s'uneixen a unes substàncies d'estructura similar al principi actiu del cannabis, el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC), desencadenen una sèrie de respostes. El nostre cervell produeix de forma natural aquests cannabinoids endògens per a regular certs processos fisiològics normals del cervell.


Doncs bé, sembla ser que el sistema cannabinoid es troba alterat en els individus amb la malaltia d'Alzheimer. Alguns estudis han demostrat que l'estimulació del sistema cannabinoid pot revertir la neurotoxicitat provocada per l'acumulació de ß-amiloide i la pèrdua de memòria associada. Fins i tot hi ha un altre estudi que demostra que el THC és capaç de millorar les alteracions del comportament, estimular la gana i disminuir l'agitació nocturna d'aquests malalts. Per tant, sembla que els cannabinoids tenen un efecte neuroprotector.


No obstant això, una vegada donada aquesta informació val la pena fer un aclariment per evitar que els consumidors lúdics de cannabis en facin una lectura errònia. El fet que el cannabis exerceixi un efecte beneficiós sobre els malalts d'Alzheimer, no implica que sigui bo per a una persona sense cap alteració neurològica. Un cervell ja produeix la quantitat de cannabinoids endògens que necessita, ni més ni menys. La sobrestimulació que li produeïx una font exògena de cannabinoids (per exemple, un porro) sempre és nociva perquè provoca un desequilibri del sistema cannabinoid evitant, així, que compleixi amb les seves funcions normals.