Anticós Multiusos

La major part de vosaltres no haurà sentit mai a parlar de Rituximab. Sincerament, me n'alegro: el Rituximab és un anticós dissenyat per Genentech (gegant de la producció de medicaments de nova generació) que s'utilitza en el tractament de diversos tipus de càncers (especialment leucèmies) i algunes malalties autoinmunes (com l'artritis reumatoide).

Doncs vet aquí que, si s'obtenen en humans resultats similars als que Wen, Shlomchik et al, de la Universitat de Yale, acaben de publicar al Journal of Clinical Investigation del 3 de desembre, en un futur no molt llunyà potser formarà part també dels recursos per a lluitar contra la diabetes tipus I.

La diabetes tipus I es deu al següent: les cèl.lules encarregades de defensar-nos contra els atacs externs ataquen per error elements del nostre propi cos, en aquest cas, les cèl.lules del pàncrees que s'ocupen de produir insulina.Fins ara, l'objectiu de totes les teràpies i investegacions havien estat els limfòcits T, que eren els responsables directes dels atacs a les cèl.lules pancreàtiques. Fins que algú va pensar... en lloc de lluitar contra l'agressor, per què no lluitem contra qui el predisposa a atacar? I els bocamolls en qüestió són els limfòcits B.

Limfòcit. Tant petitet i ja fa "Bulling"... De Flickr

Entre les funcions dels limfòcits B es troba la de ensenyar als limfòcits T a quí s'ha d'atacar (qué bonic...). El problema és que, si mai s'equivoquen d'objectiu... allà que van els limfòcits T (i aquests no pregunten...). Doncs aquí és on entra el Rituximab: El Rituximab redueix el nombre de limfòcits B: Menys "chivatazos", menys atacs, menys atacs, menys pèrdua de producció d'insulina...

Però cal tenir en compte que encara no podem llençar les campanes al vol: l'article que s'acaba de publicar és només la aproximació al model animal (ratolí) i tot i que els resultats permeten tenir esperances, no seria el primer cop que un assaig exitós en ratolins no dóna fruits quan s'aplica a humans. Haurem d'esperar que els assajos clínics començats amb humans fa aproximadament un any acabin amb resultats positius abans de poder començar a utilitzar aquest nou aliat.