Vells només són els draps

Al 1900, un nen que naixés a Espanya no esperava viure més de 35 anys. Avui en dia, només un segle després, aquest valor s’ha duplicat. Al nostre pais, l’esperança de vida actual en nèixer és de 77 anys per a els homes i de quasi 84 per a les dones, i es preveu que d’aquí al 2050 augmentará en 4 anys més. És inegable que això és un gran èxit. Tot i així, aquest espectacular augment en l’esperança de vida mitja comporta l’aparició d’una sèrie de malalties associades a l’edat avançada.

En primer lloc hem de distinguir entre envelliment i malalties associades a l’edat. L’envelliment és un procés natural que consisteix en una disminució en la força muscular, la funció cardiopulmonar, la vista i l’oïda així com la pell arrugada i el cabell canós. Això no implica cap patologia. Les malalties associades a l’edat (ateroesclerosi, diabetis, hipertensió i càncer), en canvi, sí impliquen patologíes i són les principals causes de mort entre la gent gran.

Aquesta setmana es publica en Cell Metabolism el treball d’un grup d’investigadors que s’han centrat en estudiar com aturar l’incidència d’aquestes malalties. Per a això han generat uns ratolins que expressen la proteïna UCP1 al múscul esquelètic, quan la seva expressió normal es troba restringida al teixit adipós marró. La UCP1 forma part d’un sistema de transport localitzat a la membrana mitocondrial interna que desacobla el transport d’electrons de la síntesi d’ATP. El que aconsegueix amb això és alliberar energia en forma de calor. D’entrada pot semblar una despesa inútil, però a les fredes nits d’hivern segur que agraïu comptar amb aquest sistema de mantenir la temperatura corporal.

Doncs sembla ser que els ratolins que sobreexpressen UCP1 al múscul esquelètic presenten una temperatura corporal mig grau per sobre de la resta, viuen una mitja de 3 mesos més que els ratolins control (per una vida mitja de 27 mesos no està gens malament) i presenten menor incidència de limfomes (la principal causa de mort en ratolins normals) i d’ateroesclerosi induïda per la dieta. A més, la seva sobreexpressió va aconseguir revertir l’obesitat i la hipertensió en un model d’animals obesos. De manera que sembla que, augmentar el consum energètic d’aquesta manera podria disminuir la mortalitat en la gent gran.

Els metges i investigadors han dedicat anys d’esforços en la lluita contra les malaties, la qual cosa s’ha traduït en un augment considerable de l’esperança de vida i, amb això, del nombre de persones grans en la nostra societat. Ara, un cop aconseguit que la majoria de nosaltres arribi fins a edats avançades, el següent pas és aconseguir que ho fem amb la major qualitat de vida possible. Per a això, hem de centrar els nostres esforços en l’estudi de les malalties que vénen associades a l’edat avançada. Perquè com diu la saviessa popular, vells només són els draps.