Neixen sabent llatí

A la creuada per demostrar científicament les grans veritats universalment conegudes s'ha apuntat un grup de científics nord-americans, que s'han guanyat un Nature per demostrar que, efectivament, els nens saben on és el "carinyo".
És la primera evidència que les preferències socials dels nadons estan influenciades pel comportament dels altres envers terceres persones, i no només per la manera en la qual els altres els tracten a ells. Des de xiquets sabem detectar quan aquesta persona tracta malament als altres, i així prevenir-nos contra ells.
En realitat els autors avaluaven la capacitat d'avaluació social dels nens, el que en "xeli" palatí s'ha anomenat tota la vida "calar".

Tots els animals socials posseeixen la capacitat de distingir entre individus amigables i indesitjables.
En humans, aquesta capacitat de discernir, segons el físic i el comportament, entre la gent que consideràvem adequada i la gent poc recomanable era ben coneguda, però no se sabia la seva base ontogenètica. La importància d'aquest comportament a nivell evolutiu sembla bastant clara, i suposa una base per al posterior desenvolupament abstracte de la moral i demostra que la capacitat d'avaluació social és una adaptació biològica.

Les terceres persones que els nens van haver d'avaluar eren figures geomètriques, no antropomòrfiques, però amb ulls. Una d'elles havia d'escalar una muntanya. Durant un temps en el qual els investigadors es van assegurar que els nens processaven el que veien, s'alternaven imatges d'altres figures geomètriques ajudant o molestant a la figura escaladora. Després els donaven a triar entra la figura bondadosa i la maligna i els nens es van llençar en planxa (10 de 12) a triar la figura geomètrica bondadosa.

En experiments previs amb nens més grans (9 i 12 mesos) els resultats van ser els mateixos.
També van avaluar el temps que els nens observaven la següent acció: la figura trepadora s'apropava a la figura bondadosa (la qual cosa no seria sorprenent, ja que ja abans l'havia ajudat) o a la figura molesta. Els nens es quedaven flipant i miraven intensament la imatge de l'escalador alternant amb la figura maligna (però què fa!); en canvi,els nens més grans van mirar durant el mateix temps qualsevol dels dos acostaments, suggerint que la capacitat d'avaluació social es desenvolupa abans que l'habilitat per a inferir les avaluacions d'uns altres (és a dir, que ells desenvolupen unes preferències socials determinades abans de poder entendre que les altres persones poden desenvolupar preferències socials distintes, que no quadrin amb les seves pròpies).

I quan la figura benefactora i la maligna s'oferien als nens de forma separada però acompanyades per una figura neutral, a la qual ells no havien vist ajudar o molestar ningú, els nens seguien preferint en massa a la figura benefactora per sobre de la neutral o a la neutral per sobre de la malfactora.

Agraden perquè són bons, no perquè siguin macos (Flickr)

Les formes geomètriques i no antropomòrfique de les figures descartava que els nens es basessin en raons superficials per a valorar la conducta dels altres (com la bellesa física, per exemple), si no que només es fixen en el seu comportament social. Així que si Walt Disney dibuixa als herois macos i als dolents horrorosos ho fa per caprici, perquè no fa falta: els nens sabrien igualment qui és el bo i qui és el dolent.