S'apropa l'hivern: determinisme estacional

Un dels problemes quasi-filosòfics per als quals encara no hi ha una resposta clara és l'etern debat entre determinisme i atzar en el comportament humà. Som marionetes mogudes per la física i la química? Tot el que fem ho hem realitzat per nosaltres mateixos o perqué és escrit en els nostres gens i el nostre ambient? Hi ha alguna possibilitat que l'atzar entri en el joc de les decisions humanes? Existeix la lliure voluntat?

Contra més avança l'estudi del cervell i del comportament humà més ens apropem a l'extrem de "Som química". Sembla haver-hi una tendència a determinats comportaments i decisions marcada pels gens que es troben en les nostres cèl·lules (per sort, aquesta afirmació es redueix a "una tendència", sinó faria por). Però no només els gens influeixen, l'ambient també té alguna cosa que dir. En un article d'aquest Novembre de PloS One, s'ha estudiat com afecta l'estació en què es neix a diferents paràmetres del comportament.

Al seu estudi conclouen que els homes nascuts en hivern presenten una major tendència a buscar sensacions noves. Són més curiosos i s'"atreveixen" més amb activitats desconegudes i potencialment perilloses que els nascuts en estiu.

Això ho relacionen amb els ritmes circadianos dels quals ja hem parlat aquí (A donant corda als bacteris i Tots al llit). Les hores de llum que li arriben al bebé mentre està en el ventre matern semblen influír en el comportament que aquest presentarà de major.

Els autors parlen d'un mecanisme d'adaptació d'espècie. En certa manera, per a viure els períodes hivernals, o prop del pol, situacions en les quals se suposa un menor aport d'aliments, afavoreixen el naixement d'homes arriscats, capaços d'atrevir-se a explorar, innovar o conquistar. Fins i tot ho relacionen amb les dades de l'increment del nombre de guerres i canvis de govern a Xina també comentats en aquest blog.

En fi, com bé diuen els Stark: "L'hivern s'apropa".