Nen o nena?

Quan una parella anuncia que espera un fill, una de les primeres preguntes que se’ls fa és: nen o nena? Tot i que és un tema en el que de moment no hi podem influir (a no ser que la concepció hagi estat in vitro, i només en cas de malalties lligades al sexe), molts pares tenen fortes preferències per un o altre sexe, i això és un tema especialment greu en alguns països com la Xina, on es practiquen avortaments o abandonaments selectius.

(de flickr)

La pregunta és: tot i que en un embaràs natural nosaltres no hi podem influir, hi ha algun factor que determini la proporció de nens i nenes que neixen? Aquesta pregunta està molt relacionada amb l’evolució del sexe, i hi ha diverses hipòtesis que intenten respondre-la. Un grup d’elles són les hipòtesis adaptatives, que afirmen que la proporció de sexes està influenciada per les condicions ambientals. A la llum de la genètica i l’evolució no és el mateix tenir fills que tenir filles: i és que sembla que els mascles busquen la quantitat (molts fills, poca atenció a cada fill) mentre que les femelles aposten per la qualitat (pocs fills, però molta atenció a cadascun). Així doncs, el que proposen aquestes hipòtesis és que, en èpoques d’abundància, les mares estaran interessades en tenir fills, mentre que en èpoques d’escassesa és més segur invertir en filles. Aquest procés, evidentment inconscient, passaria perquè, quan hi ha molts recursos, els fills asseguren molta descendència que, a més, no tindrà problemes per ser alimentada. En canvi, en èpoques d’escassetat és millor tenir filles, ja que al seu torn aquestes tindran pocs fills però miraran molt per ells i es preocuparan d’alimentar tan bé com puguin.

Les hipòtesis s’han de comprovar, i per fer-ho un equip d’investigadors ha fet un seguit d’experiments amb ratolins. En aquests experiments han criat separadament mascles i femelles. Posteriorment els han ajuntat durant tres dies, però en aquest moment se’ls ha posat o no un inhibidor de la quantitat de glucosa (sucre) en sang a l’aigua. Així, a través de la quantitat de glucosa circulant pel cos dels ratolins ha pogut simular èpoques d’escassetat o abundància de recursos. Els resultats observats són que, en absència d’aquest inhibidor, el nombre de fills i filles era el mateix, mentre que quan l’inhibidor hi era present augmentava la proporció de filles.

Podria passar el mateix en el cas dels humans? Doncs potser sí. Ara bé, no aconsello a ningú un empatx de caramels al decidir posar-se a tenir un fill per escollir-ne el sexe!