Mirar a ADSADN Mirar a Google

16/12/07

La mà que bressola...

No sé si us haureu fixat algun cop, però en totes les cultures i ètnies humanes hi ha molta més proporció de dretans que d'esquerrans. I no només això sinó que els primatòlegs (que també ens estudien a nosaltres, que no deixem de ser primats amb menys pèl) tenen ben contrastat que les dones humanes mostren una tendència universal a bressolar els nadons posant el seu cap cap a l'esquerra, ja siguin dretanes o esquerranes.
Les dretanes solen explicar que bressolar el fill amb l'esquerra els deixa la mà bona lliure...Però les esquerranes prefereixen bressolar amb l'esquerra perquè amb el seu braç bo poden notar millor els moviments del nadó!...
En canvi en humans varons no sembla que hi hagi cap biaix a l'hora de bressolar, fins i tot en humans padrassos amb àmplia experiència en això d'ajudar en la criança dels nens.

La preferència per usar una mà concreta per a bressolar està relacionada amb ser dretà? Ambdós fenòmens han co-evolucionat junts? Què explica que sigui així?

Els científics semblen estar d'acord en què primats humans i primats no humans som diferents respecte a aquest fet, i que hi ha clares influències ambientals que determinen la lateralitat des de les primeres setmanes de vida.

Ja no és només la mania de les femelles humanes de bressolar els seus fills cap a l'esquerra. En primats com ximpancés, goril·les i bonobos, també hi ha una major o menor tendència a bressolar cap a l'esquerra i a sobre els nadons mostren una pertinaç preferència per mamar del mugró esquerre. Excepte en parts de bessons: els bessons mai competeixen pel mateix mugró i mostren preferències oposades.

Les causes genètiques subjacents no s'han descartat, encara que a data d'avui no s'han trobat gens associats a la lateralitat. No obstant això, altres vertebrats, fins i tot rossegadors, han mostrat una preferència per l'ús d'un determinat membre, així que alguna cosa ha d'haver-hi..

Un argument amb molt de pes entre els estudiosos és que les interaccions primerenques entre mare i fill juguen un paper clau en el desenvolupament de l'individu i marquen les seves preferències específiques en l'ús d'una o una altra mà; en concret, la posició del cap del nadó quan es bressola i el mugró preferit.
Però, és la mare qui imposa la lateralitat al seu fill o és el fill qui obliga a acomodar-se la mare?

No és casualitat...(Flickr)


Algunes de les influències ambientals propostes per a explicar la lateralitat són:

-Que a nivell intrauterí el fetus ja manifesta asimetries, ja siguin intrínseques (els fetus de 3 mesos ja mostren una pronunciada preferència per xuclar-se el polze dret!), degudes a la postura intrauterina durant l'últim trimestre de la gestació o a l'anatomia de la mare (el fetus sent predilecció pel batect del cor de la mare i prefereix situar el seu cap en el costat del pit on el cor està situat, és a dir, escorat cap a l'esquerra).

-Que el nadó té predilecció per girar el cap cap a un costat determinat (que sol ser la dreta) i la mare adapta la postura per a bressolar a causa d'aquesta preferència. Aquesta predilecció es deuria a asimetries neurològiques que també intervenen en l'ús preferent d'una mà.

-Que a nivell sensitiu hi hagi diferències de tacte entre el pit esquerre i dret, i la mare bressoli cap al pit que inconscientement li produeix més sensacions.

-Que, atès que l'hemisferi esquerre és l'implicat en les emocions, la mare pot monitoritzar millor l'estat del seu nadó si l'aguanta amb el costat esquerre i ho veu amb l'ull esquerre més que amb el costat dret.

-Ordre de naixement: en ximpancés, els primogènits i benjamins de la família tenen més possibilitat de ser esquerrans. S'ha intentat associar amb els nivells d'estrògens de la mare en aquests embarassos o a la inexperiència de la mares primípares, que donarien lloc a preferències no esbiaixades.

-Aprenentatge social pur i dur, transmès al llarg de les generacions.

Atès que les mares símies són preferentement destres i utilitzen preferentement la dreta per a la locomoció, carreguen els seus fills amb l'esquerra i així transmeten aquesta preferència a la descendència, encara que aquesta dada ha de ser revisada per als simis que carreguen els seus fills dorsalment.

I què ocorre amb els primats menys sexistes, en els quals els pares també bressolen els seus nadons gairebé tant de temps com les mares (com els titís, per exemple)? En aquests casos les correlacione entre preferència per un mugró, braç amb el qual es bressola i preferència en l'ús dels membres de la descendència són menys clares.

En humans, malgrat el biaix per a bressolar amb l'esquerra, no sembla haver-hi preferència per un mugró en concret: potser a causa de que les mares intenten evitar-ho com sigui per no tenir problemes amb la lactància.

I què passa si deixem de centrar-nos en els grans simis i ens fixem en els micos del Vell i el Nou Món? Aquestes preferències no estan tan marcades i hi ha controvèrsia al respecte. No se sap per què no estan tan marcades com en ximpancés i goril·les: pot ser perquè quan neix una criatura l'anterior encara segueix mamant i el nouvingut es queda amb el mugró rebutjat per l'altre.

En el primer estudi d'asimetria en llibertat en micos del Vell Món (concretament en una espècie de langur, Rhinopithecus roxellana), un grup d'experts xinesos va descobrir que a nivell individual sí existeix una preferència per bressolar amb determinada mà i per mamar de determinat mugró, que ja s'evidencia en la primera setmana de vida.

Egocèntrics com som, donem prioritat als estudis dels grans simis, i en captivitat, més que al dels micos i prosimis. El comportament de primats en captivitat, a més, no pot comparar-se amb el que tenen en llibertat, car en captivitat els instints naturals de la criança es perden i corrompen.

Cap comentari: