Guerra i canvi climàtic

La guerra ha estat una constant en la història de la humanitat. La seva importància és tan gran que totes les cultures, religions i mites li han reservat una divinitat a l'alçada dels deus més poderosos. Les guerres s'iniciaven per capricis sobrehumans, perfecte excusa per als qui realment les incitaven sota obscur (molts cops no tan obscurs) interessos (History will teach us nothing).

Però les guerres, com tot, tenen causes terrenals. Molts filòsofs, historiadors, antropòlegs, i d'altres estudiosos han tractat de trobar la quintaessència dels detonadors de les guerres. Al número del 4 de desembre del PNAS científics d'universitats nord-americanes, chineses i europees han trobat un nou culpable: el canvi climàtic.

A diferència d'altres autors, els d'aquest article, disponible per a tothom, no estudien què inicia cada guerra, ells estudien com ha variat el nombre de guerres que han tingut lloc en un període concret (des de 1.400 fins el 1.900) arreu del món. I troben una correlació força clara entre la temperatura global i el nombre de conflictes: quan baixa la temperatura, augmenten les guerres. I aquest fenòmen es dóna alhora en tots els continents, fos quin fos el seu sistema político-econòmic.

Per explicar aquesta relació, els autors estudien també altres paràmetres, i observen que la davallada de temperatures produeix una disminució en la producció d'aliment, cosa que provoca un augment de la mortalitat (per fams i epidèmies). Tot això comporta un encariment del menjar (tot és economia), el qual porta a la guerra.

(...)Aquella guerra! No faltó la luz
ni la verdad,
no hizo falta la dicha sino el pan, (...)
El fuego cruel, Pablo Neruda.

Però permeteu-me un parell d'apunts:

1. Llegint l'article un té la sensació que els autors assumien la veracitat de la seva hipòtesi abans de demostrar-la. Tot i que la correació és clara, quan certs resultats no els hi quadren, cerquen explicacions que encaixin amb la seva idea. Per exemple, tenen problemes amb els resultats estadístics del s.XIX d'Europa i Amèrica del Nord, doncs argumenten que les migracions europees cap a nord-amèrica del s.XIX fan variar aquestes dades i que si les treuen (!) les correlacions d'aquest segle encaixen millor.
2. Els autors alerten que, tot i que la correlació de l'augment de guerres es dóna amb la disminució de la temperatura, el que és important són les variacions demogràfiques degudes a canvis climàtics que afecten a la producció. A l'estar actualment en un increment mai vist de temperatures, no podem predir quins canvis demogràfics produïrà i quants conflictes armats veurem durant els següents anys. Però la cosa, tot i que incrementa la tº, no pinta bé. Potser sí hi haurà una disminució del nombre de conflictes, pot haver-hi un de sol... però un de molt gros!