Mare només n'hi ha una... i bípeda!

En totes les comèdies més o menys àcides fetes a partir dels 80 on surt un part, en general es mostra la idea de la mare com una mena de "nena de l'exorcista" de comportaments esquizoides i que diu coses com "treieu-me aquesta cosa de diiiiiiins!" tot agafant a membres de l'equip mèdic (quan no al propi "partenaire") per parts anatòmiques d'especial sensibilitat a la pressió i/o torsió.

El cert és que, tot i la bellesa i la poesia que rodeja al fet d'esdevenir mare, la societat actual per fi reconeix una veritat ineludible: la gestació i el part tenen la seva part de patiment, i no és poca!!! Per sort la natura, mitjançant la seva gran eina de canvi, l'evolució, ha anat adaptant el cos femení per assumir, en la mesura del possible, l'eventualitat d'un embaràs.

Torneu-m'hi a diiiiiins! De Flickr

Per començar, el canal pèlvic es troba eixamplat, per tal de permetre que la criatura pugui sortir malgrat l'enorme tamany del seu cap (penseu que si els nadons humans són els cadells que venen al món més desvalguts és perquè els seus cossos no estan encara prou formats quan els seus caps són ja tan enormes que si creixessin una mica més ja no cabrien pel canal pèlvic...).

Però hi ha també una altra peculiaritat estructural en el cos femení que potser és menys coneguda: l'adaptació de la columna vertebral.

La columna vertebral dels humans (mascles i femelles) ha patit modificacions evolutives degudes principalment a un fenòmen: el bipedisme. El fet de caminar drets va provocar essencialment canvis en la forma de la nostra pelvis i en el traçat de la nostra columna. Tot i això... les modificacions degudes al bipedisme han estat diferents en homes i en dones a causa del fenòmen de la gestaciò?

Doncs sembla ser que sí. Tal i com afirma Katherine Whitcome de l'Universitat de Harvard en el seu treball presentat a la revista Nature, on compara les espines dorsals d'homes i dones entre 20 i 40 anys. Per començar, les dones presenten tres vértebres amb forma de falca, davant les dues que tenen els homes, cosa que permet una major corbatura de l'esquena femenina. A més, l'articulació de les vértebres és més gran i resistent en el cas de les dones. Tot això fa que durant l'embaràs, el pes de la dona es redistribueixi i pugui continuar dempeus sense caure tota l'estona. L'espina dorsal de l'home, amb les seves característiques, no permetria portar un pes d'aproximadament 7 kilos sense acabar per terra cada 2 minuts...

Per tant penseu que, tot i que les molèsties durant l'embaràs són presents, sense aquestes modificacions serien encara pitjors.

Així que ja ho sabeu: la propera vegada que a un home li diguin "tu no suportaries això" que pensi no només en el moment del part (amb dificultats més que evidents) sino també en els nou mesos precedents...

PS: Benvingut, Marcel!