Mirar a ADSADN Mirar a Google

6/12/07

Quin Impacte d'Índex!

Avui, entrada burocràtica. Entrada de nombres i bases de dades. L'home té una tendència innata a la classificació de tot el que li envolta. Des dels conjunts de parvulari (encara se segueixen ensenyant, o haig de començar a preocupar-me per la meva edat?) a les classificacions dels éssers vius en espècies, de les roques, de les estrelles, del no-res... tot és clasificable. I ordenable. Però per a sentir-nos millor amb les nostres ordenacions
precisem d'eines menys subjectives que nosaltres mateixos. Índexs numèrics "neutrals" que ens indiquin què va per davant de què. I aquí apareix l'Índex d'Impacte de les Revistes Científiques, una manera d'ordenar quina revista és "millor" que una altra. Així cobrim les nostres necessitats d'ordenació i, de pas, de competitivitat... i de publicitat (diners, sempre els diners).


L'Índex d'Impacte va ser ideat per Eugene Garfield i es basa en contrastar quina revista (d'unes 60 que l'empresa Thomson, que és qui ho publica, considera adequades) té més citacions dels seus articles. Quan un científic escriu un article procura, cada vegada que fa una afirmació, indicar de quin article ha tret aquest nombre, experiment o idea. És a dir, mostra al lector que el que diu no s'ho ha tret de la màniga, que hi ha uns altres que han publicat el mateix. Els científics honrats també indiquen els articles que diuen el contrari del que ells intenten demostrar. Qui es calla aquests articles no és honrat... ni científic (atenció!, opinió personal, prengui's les represàlies adequades aquell que es consideri no honrat. Ningú? Perfecte, segueixo). A aquestes referències a altres articles se les anomena citacions.
L'Índex d'Impacte es calcula com les citacions que han rebut en un any els articles del bienio anterior. Per exemple, l'Índex d'Impacte del 2007 (que es publicarà en el 2008) d'una revista representaels cops que s'han citat els seus articles del 2005-2006 en les altres revistes de les 60 considerades per Thomson (dividit entre el total dels articles publicats aquests anys en aquesta revista).

A partir d'aquí comença el peix que es mossega la cua:
  • Els autors intenten publicar en les millors revistes, que (se suposa), són les quals tenen millor acceptació entre la comunitat científica i (se suposa) els millors revisors (persones que es miren els textos enviats i decideixen si entren o no en les revistes, recordeu-me que un dia parli d'ells).
  • Molta més gent mira les revistes d'alt índex d'impacte
  • Molta més gent citarà els articles d'aquestes revistes
  • El seu Índex d'Impacte creixerà.
  • etc.

Hi ha moltes crítiques possibles a aquest Índex (podeu veure-les molt bé descrites a la Wikipedia i comentades aquí), però vull destacar les següents.
  • La immensa majoria de les 60 revistes considerades estan escrites en anglès. Aquelles que no, tenen Índexs d'Impacte baixos, ja que solen ser citades en altres revistes de la mateixa llengua, les quals ja no estan dins el club de les 60. Així l'anglès segueix fent-se més fort. La qual cosa ni és bona, ni dolenta, és necessàriament acceptable, ja que en ciència es necessita una llengua universal, i l'esperanto no és bona opció (millor anglès que xinès!).
  • L'Índex d'Impacte no té en compte les auto-citacions, l'endogamia. En els articles d'un membre d'un grup se citen molts articles del propi grup. A major mida del grup, majors citacions genera, i major prestigi adquireix (veieu l'espiral?). L'auto-bombo a nivell científic. Hi ha grups que subsisteixen així: "Som el millor grup del planeta perquè no hi ha ningú que ens citi més que nosaltres mateixos".
  • L'Índex afavoreix a les revistes que tracten àrees que generen resultats ràpids. És més ràpid realitzar experiments de Biologia Molecular que experiments d'Ecología o Zoología, per exemple. Amb la qual cosa, hi haurà més articles i més citacions de la primera que de les altres. Major Índex d'Impacte.
  • L'Índex es queda curt d'espai temporal. Hi ha molts articles clàssics que se segueixen citant lustres depués de la seva publicació.

Deixeu-me acabar parlant de les estratègies de supervivència de certs grups:
  • Grups especialistes: Acumulen gran quantitat de resultats, a l'espera de publicar un bombazo en una revista d'alt Índex d'Impacte. Estratègia molt bona a llarg termini (dècades), doncs contribueix a reafirmar la veracitat i competència del grup; dolenta a curt termini (els doctorands solen durar uns 4 anys). Molt pocs articles, però de qualitat: moltes figures, tècniques variades, rellevància de les idees exposades.
  • Grups generalistes: Publiquen tot experiment gairebé immediatament. La seva màxima és: "qualsevol resultat és lleugerament diferent a un altre, i per tant publicable ja que aporta alguna cosa nova, per mínima que sigui". Els articles són més curts i amb menys figures (menys tècniques utilitzades per article). Estratègia bona a curt termini (els doctorands d'aquests grups presenten sempre la seva tesi per articles, ja que tenen moltíssims. Compte! No tots els que presenten la tesi per articles pertanyen a aquests grups, que quedi clar!); a llarg termini no sol ser tan rendible a nivell de prestigi com l'anterior, ja que per a publicar un article rellevant, és necessari agrupar resultats de molts experiments no publicats anteriorment.

I vosaltres, estimats lectors, preferiríeu ser especialistes o generalistes?

Cap comentari: