Venim del nord, venim del sud

Viatjar està de moda. I no només a l’estiu, quan la majoria de nosaltres tenim un període més o menys llarg de vacances, sinó que cada vegada hi ha més gent que surt a veure món durant el Nadal, la Setmana Santa, els ponts o fins i tot un cap de setmana qualsevol. D’alguna manera el món és nostre, i amb les cada vegada més abundants companyies de baix cost el tenim a l’abast de la majoria de butxaques.

Això no ha estat sempre així. Fa 1000 anys ni tan sols havíem descobert Amèrica, i la geografia terrestre era un gran enigma poblat de mites i criatures fantàstiques que dibuixar als mapes allà on el coneixement no hi arribava. Qualsevol viatget de no res era una aventura, i no diguem ja creuar grans extensions per arribar fins allà on no havia arribat mai ningú.

Amèrica (wikipedia)

Molt abans, però, fa 100.000 anys, l’Homo Sapiens -o home anatòmicament modern- va emprendre poc a poc i sense saber-ho un viatge que duraria milers d’anys, una veritable odissea que, acomplerta poc a poc i passa a passa, el duria amb el temps a colonitzar un món.

Com ho va fer? Bé, sabem que van partir d’Àfrica, i que en uns 40 o 45 mil anys havien ocupat el sud-est asiàtic, fins i tot arribant a Austràlia. Posteriorment, durant els 10.000 anys següents, el seu avanç els va portar a tot Àsia, a Europa i finalment a Amèrica travessant l’Estret de Bering. Tot això ens ho expliquen, en part, els fòssils, però el nostre principal informador és l’ADN dels humans actuals. Concretament tenim tres fonts d’informació: l’ADN mitocondrial, que ens explica la història demogràfica dels llinatges materns, la informació continguda al cromosoma Y, que ens parla dels ancestres paterns, i els cromosomes no sexuals. Estudiant la informació que aporta l’ADN de les diferents poblacions podem veure com són de semblants o diferents i quines relacions de parentiu les uneixen, i així s’han pogut inferir els moviments demogràfics històrics dels humans moderns.

Ara, investigadors provinents de 18 laboratoris diferents s’han unit per estudiar 751 microsatèl•lits (petites zones on la seqüència de l’ADN està composta per diferents repeticions d’una mateixa “paraula”, per exemple AT: ATATATAT) dels cromosomes no sexuals d’una col•lecció d’ADN de 1048 individus provinents de poblacions de tot el món. A més a més hi han afegit 436 individus més provinents de diferents poblacions nadiues americanes i de Sibèria, ja que el seu objectiu era obtenir més detalls sobre el poblament d’Amèrica. Els resultats que han obtingut mostren que a mesura que les poblacions americanes queden més lluny de Sibèria i l’estret de Bering cada vegada són genèticament més diferents de les poblacions siberianes, cosa que reforça la hipòtesi que els humans vam entrar a Amèrica pel nord i vam avançar en direcció sud al llarg del continent. També han observat patrons genètics que indiquen que les poblacions que van migrar seguint la línia de la costa van avançar més ràpidament que les que ho van fer per l’interior, i han vist que la classificació lingüística de les poblacions nadiues d’Amèrica coincideixen força amb com són de semblants genèticament.

I és que nostre ADN amaga molts secrets! Només hem d’aprendre a llegir-los i a interpretar-los.