La solució per a la pudor a suor

Tota la vida pensant en la solució complicada (aconseguir que gent al.lèrgica a l'aigua tingui uns hàbits higiènics una mica millors que els d'Isabel la Catòlica) quan la solució fàcil arribarà de la mà de la ciència!!!

Tots sabem que la sensibilitat a les olors de l'espècie humana no és precisament de les millors de la natura. Això és deu a que, tot i compartir multitud de gens que codifiquen per a receptors olfactius, en el cas dels humans, aquest receptors estan alterats de manera que són "inservibles". Malgrat això, l'ésser humà és sensible a un gran ventall d'olors diferents, tot i que hi ha un aspecte addicional a tenir en consideració... la variabilitat intraespecífica.

Podriem definir la variabilitat intraespeciífica com els diferents graus que una característica de l'espècie pot tenir en la seva població. Pel que fa a les olors, per a cada substància determinada podem trobar diferents graus de sensibilitat dins de la població, des dels anòsmics (aquella gent que no percep l'olor en absolut) fins als hiperòsmics (aquella gent que la percep en fins i tot en concentracions mínimes).

De Flickr

En concret, a l'article que ens ofereix Lisa Gross a PloS, "A Genetic Basis for Hipersesitivity to "Sweaty" Odors in Humans", es van fer assajos amb diferents individus per tal de constatar en quins gens radicava la sensibilitat a l'olor de l'àcid isovalèric (l'olor de la suor). A través d'aquest estudi es va poder veure el rol important d'un gen concret, el OR11H7P, en la detecció de l'olor a suor.


Tot i això, també cal tenir en compte altres factors, com són aquells relatius a la sensibilitat general a les olors (no a cada olor en particular), que depen d'estrucures comunes de la xarxes receptores i del sistema nerviós central.

Però la porta queda oberta a la solució definitiva a les pudors a suor: teràpia génica generalitzada per tal de suprimir l'expressió del gen OR11H7P, que sempre serà més factible que aconseguir que segons qui es dutxi...