Mirar a ADSADN Mirar a Google

15/12/07

Per un final feliç

Ho hem vist en el cinema en diverses ocasions, retratat amb major o menor cruesa: El fill de la núvia, Iris, i ara l'última pel•lícula d'Antonio Mercero, ¿Y tú quien eres? Totes elles tracten el delicat tema de conviure amb un familiar afectat del mal de Alzheimer. Però probablement cap d'elles ha retratat fidelment l'infern que és veure com aquesta persona que coneixies i a la que estimaves va desapareixent, deixant-te tan sols un cos físic del que fer-te càrrec.


La malaltia de Alzheimer, anomenada així en honor a un dels metges que la van descobrir, és una malaltia degenerativa de les cèl•lules cerebrals caracteritzada típicament per una pèrdua progressiva de memòria i d'altres capacitats mentals a mesura que les cèl•lules nervioses moren i diferents zones del cervell s'atrofien. A Espanya afecta a prop de 700.000 persones i apareixen 100.000 malalts més cada any però, tenint en compte l'envelliment de la població, es preveu que el nombre de malalts es dupliqui en 2020 i tripliqui en 2050.

Actualment no es coneix l'origen de la malaltia, encara que es creu que l'acumulació anòmala de proteïna β-amieloide en el cervell dels malalts constitueix el primer esdeveniment d'una complexa cascada que acaba conduint a la neurodegeneració.

De moment no existeix cap tractament capaç de curar o prevenir l'aparició de la malaltia. Tan sols podem intentar pal•liar els seus símptomes mitjançant l'estimulació cognitiva o l'ús de fàrmacs que compensen els dèficits neuronals d'aquests pacients.

De Flickr.

Actualment, les línies d'investigació sobre la malaltia es troben centrades en l'ús de teràpia immunològica basada en l'ús d'anticossos específics capaços de reconèixer i atacar la placa amieloide. Les primeres dades despreses d'aquests estudis van resultar molt prometedores, tant, que fins i tot es van arribar a realitzar assajos clínics en humans que van haver de ser suspesos al produir-se efectes secundaris derivats de l'administració d'aquestes vacunes. No obstant això, malgrat el fracàs d'aquesta primera temptativa, els científics segueixen treballant en la millora d'aquest tipus de tractament amb anticossos, ja que de moment es desconeix el mecanisme biològic pel qual els anticossos redueixen la patologia associada a la placa amieloide.

Recentment s'ha publicat un estudi (comentat també al TRENDS in Immunology) en el qual analitzen en profunditat el mecanisme pel qual el tractament amb anticossos millora la simptomatologia de la malaltia. En aquest estudi es reflecteix que l’administració d’anticossos contra els pèptids β-amieloides efectivament és capaç de disminuir els nivells de placa amieloide dintre de les cèl•lules. Perquè aquesta degradació tingui lloc, els anticossos han d'unir-se a la regió extracel.lular de la forma precursora dels pèptids i llavors ser internalitzats. Aquestes dades ens permeten conèixer millor el com i el per què de les millores obtingudes amb el tractament amb anticossos.

Aquest i altres avenços en aquest camp permetran el desenvolupament de tractaments més específics i que, per tant, generin menys efectes secundaris. Espero que dintre de no molts anys puguem anar al cinema i que la nostra pel•lícula pugui tenir un final més feliç del que se’ns presenta avui en dia.

Cap comentari: