Corrompent mosques monògames

La competència entre els mascles per ser l'afortunat que deixarà més descendència pren dins de la natura les formes més variades. N'hi ha que desenvolupen tàctiques per ser el més cridaner i assegurar-se l'elecció de la femella, sigui amb ornaments corporals o amb pautes de comportament vistoses; altres s'entreguen a durs combats per a decidir quin d' ells tindrà l'accés a les femelles; d'altres fan trampes, i es disfressen de femella o de mascle jove per poder-se acostar a les femelles d'un mascle dominant per tal de copular-hi sense haver-se de barallar amb ningú per aconseguir-ho...

Totes aquestes pràctiques podriem considerar-les com a competència "abans del moment de la reproducció". No obstant, en una qüestió de tan vital importancia com és la pervivència dels propis gens, la batalla no pot acabar tan aviat. És per això que existeixen altres tàctiques que s'afegeixen a aquestes tot just després d'haver aconseguit copular amb una femella.

Potser haureu sentit a parlar del comportament d'un nou mascle dominant dins d'un grup de lleons; en aquest cas, el nou mascle, com a primera decisió un cop arribat al poder (riu-te'n de la retirada de las tropes d'iraq!) mata a tots els cadells que hi hagi en el grup en aquell moment. Cruel, però lògic: vol perpetuar els seus gens, no aquells del mascle a qui acaba de destronar; per tant, necessita totes les femelles disponibles per tal de produir la seva pròpia descendència.

Monògama... per ara! De Flickr

Doncs bé, sense arribar a aquests extrems, la mosca de la fruita (o del vinagre, per a d'altres) té també la seva pròpia tècnica. En un primer moment, es va veure que la mosca femella, un cop s'havia aparellat, rebutjava el contacte sexual amb qualsevol altre mascle durant uns quants dies (creieu-me, per a una mosca això és gairebé allò de Penèlope amb Ulises). Aquests dies eren dedicats a la posta intensiva d'ous. Posteriors estudis van revelar que el mascle, a més del seu esperma, injectava dins la femella un pèptid sexual que apagava tot desig de reproducció d'aquesta. Així es garantia que, durant aquells dies, la femella s'anava a dedicar en exclusiva a fer la posta dels ous produïts en l'unió amb aquell mascle.

Recentment, el cercle s'ha tancat. Les investigacions realitzades per Barry Dickson, de l'Institut de Recerca de Patologia Molecular de Viena han demostrat, mitjançant la tècnica dels RNA d'interferència, quin era i on es trobava l'objectiu (o sigui, el receptor) del pèptid introduït pels mascles en el moment de la còpula (per saber més sobre aquesta tècnica, cliqueu aquí). Bloquejant aquests receptors a la regió cerebral on actuaven (que es trobava, com no, a les zones responsables de la conducta sexual de la mosca) es va aconseguir que les mosques es comportessin de forma invariable com a mosques verges, és a dir, sense respectar aquesta monogàmia induïda pel contacte amb un mascle.

Als científics només ens faltava això: anar pel món corrompent les pobres mosques monógames!!!